El Força Lleida, encoratjat per la seva nombrosa afició, desplaçada en un autocar organitzat pel club, començava el partit més endollat que el seu rival. Sergi Pino veia l'anella com una piscina i propiciava els primers avantatges visitants amb accions espectacul.lars, com un triple contra tauler (8-14). Ambdós equips jugaven amb la màxima intensitat i amb un alt nivell de duresa defensiva. Eren els de verd , però, els que més ho acusaven ja que cometien nombroses faltes molt protestades pel públic local. Enmig d'aquest cúmul de faltes i altres infraccions, un Lleida molt seriós posava els fonaments de la que hauria estat una victòria trascendental. Al final del primer assalt, 14-20.

Els deixebles de Joaquín Prado seguien dominant el partit en els primers minuts del segon període. Un eficaç Mangano, molt sòlid en el rebot, establia la màxima diferència favorable al seu equip amb un triple. Els catalans estaven crescuts i fins i tot Bandoumel anotava tirs de llarga distància. La renda era de catorze punts i l'afició lleidatana s'ho passava d'allò més bé a la graderia, però tot va canviar de cop i volta. Els tirs ja no entraven i les pèrdues de pilota es convertien en una constant. Jamar Samuels, l'estrella dels aragonesos, començava a aparéixer i el resultat s'igualava en un tres i no res. Una penetració d'Éric Sánchez i un tir lliure de Gatell culminaven un contundent parcial de 15-0 que capgirava el marcador tot just abans del descans (33-32).

L'embut ofensiu dels lleidatans no semblava solucionar-se a la represa. El Lobe Huesca es trobava més còmode damunt del terreny de joc i assolia el domini del lluminós gràcies a la seva contundència defensiva. Aquesta circumstància, no obstant, va dur l'equip de Quim Costa a entrar en bonus molt aviat. I el Lleida ho va aprofitar per sumar punts des de la línia de personal i seguir viu, amb un superlatiu Pierre Oriola com a home més destacat. L'ivorià Charles Abouo assumia responsabilitats i donava als verds sis punts d'avantatge a la finalització del tercer quart (54-48).

L'últim parcial seria el millor de l'encontre, ple de punts, emoció i rivalitat entre ambdues aficions a les graderies. James Johnson i Charles Abouo rivalitzaven en anotació exterior, mentre Calegari esborrava amb un triple les amenaçes locals de trencar el partit (61-57). Samuels i Krusic, els interiors titulars del Lobe Huesca, eren expulsats al cometre la seva cinquena personal i el Força Lleida poc a poc anava llimant el seu desavantatge. Un triple de Sergi Pino empatava el matx i un altre de Calegari (67-68) transportava el deliri a la zona destinada als aficionats visitants. No obstant, un 2+1 de Nasarre, acte seguit, tornava a avançar els aragonesos i enviava a la banqueta a l'aler-pivot italoamericà del Lleida. Un triple de Dani Rodríguez a falta d'un minut (72-71) activava els desfibril.ladors al Palacio de los Deportes. Les dues aficions aguantaven la respiració, però a Pierre Oriola, el més valorat del partit, no li tremolava el canell des de la línia de tirs lliures. Llavors, el jove Lluís Costa assumia responsabilitats i, desfent-se amb facilitat de la defensa de Johnson, encistellava els punts de la victòria local. Quedaven cinc segons, sí, però James Johnson no va poder superar el marcatge del seu defensor i el triple impossible de Mangano sobre la botzina va estavellar-se contra el tauler com una gerra d'aigua freda sobre els fidels lleidatans. El triomf del Lobe Huesca (74-73), que iguala el Força Lleida a la classificació, ja era una realitat.

LOBE HUESCA: Abouo (20), Samuels (13), Krusic (6), Sánchez (8), Cebular (10) -cinc inicial- Gatell (5), Lafuente (2), Costa (6), Nasarre (4).

FORÇA LLEIDA: Johnson (4), Simeón (3), Pino (17), Oriola (14), Calegari (13) -cinc inicial- Sutina (0), Bandoumel (4), Rodríguez (7), Mangano (8), Feliu (3).

Parcials: 14-20, 19-12, 21-16, 20-25.